diumenge, 21 de setembre del 2008

Colors de tardor


La llum s'esblaima
Al mig dels darrers verds,
una magrana




Foto: Flickr (ftumog)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una magrana
s'ofereix i es bada
color de foc.

Miquel Duran-Frigola ha dit...

mai te n'aniràs a dormir sense saber un verb nou: esblaimar.

carai carai feia temps que no aprenia tant amb tan poques paraules

rebaixes ha dit...

Te molts grans la magrana i soc petit per menjar tants grans.Uns haikus divins. Us felicito./ És bona eixa magrana amb xorret de vi ranci i unes culleradetes de sucre. Que bo i hi som en temps. L'avi Anton.

Teresa Bosch ha dit...

Carme, gràcies pel teu haiku. M'ha agradat molt això del color de foc

Kennen, eh que sona bé això d'esblaimar?

Avi Anton, benvingut a Paraules i mots! Provaré la magrana amb vi ranci i sucre.