dimecres, 29 de febrer del 2012

L'Agulla del Destí



La Carme Pagès és un tot un referent pels que estimem la poesia a l’Alt Empordà. Ha estat premiada en més d’una ocasió, diversos compositors han musicat alguns dels seus poemes, i fa una pila d’anys que participa i organitza recitals poètics. No ha estat, però, fins fa ben poc, que ha publicat part de la seva obra a través d’Òmnium Cultural Alt Empordà.

L’Agulla del Destí (Brau, 2011) és un recull extens i ric, que abasta diferents èpoques creatives i vitals de l’autora sense trair el seu estil característic. A la primera part, Bitàcola vital, la Carme fa servir els elements del mar i del món nàutic per fer un recorregut particular per les vicissituds de la vida. Qualsevol dels trenta-vuit poemes que la composen servirien com a mostra de la seva vàlua, però potser perquè avui ho necessito (hi ha dies i...dies...), he escollit Cuirassat.


Cuirassat

Amb cuirassa d’acer vetllo la vida
i m’armo amb pesada artilleria
quan tinc a vista algun enemic.
El meu esquelet es torna de ferro,
augmento la velocitat del cor,
el radi d’acció i el poder de tir.
Blindo sentiments amb mesures internes
i preparo canons exteriors
per fer foc amb tota mena de temps.
Són ardits rigorosament secrets,
que em donen coratge per subsistir.


Magnífic, oi? Doncs aquest divendres, amb un acompanyament musical de luxe, en podreu escoltar més. Serà al Bar del Sindicat de Navata. No hi falteu!

dilluns, 27 de febrer del 2012

Veritats incòmodes


Quan finalment es van encendre els llums, ningú es va moure. Feia falta alguna cosa més que els segons dels crèdits per sobreposar-se a la desolació, a la sordidesa i a la sol·litud que encara traspuava la pantalla. Sens dubte, acabàvem de veure una bona pel·lícula. De les que no necessiten cap efecte especial per fer-se valer. Però la història de Brandon – un jove executiu novaiorqués addicte al sexe – era massa real i estava massa ben explicada com per poder dibuixar un lleu somriure.



Quan vaig arribar a la última pàgina de Sukkwan Island, no podia pensar en res més que no fos arreplegar quatre mantes i anar-me’n al llit. No calia llegir la contraportada del llibre per saber que l'autor havia viscut el drama del suicidi de ben a prop. La manera com la novel·la s’endinsa en els pensaments d’en Jim i el seu fill adolescent durant una estada en una illa remota d’Alaska, ens ho demostra. Però era precisament la gran versemblança d’aquests pensaments – tèrbols com les aigïes de la vida – que m’empenyien a  amagar-me del món i a no pensar.

Per què les mentides són de vegades tan amables?

dimecres, 22 de febrer del 2012

Primavera 2012



El vent aixeca
la crisi en un diari.
I la fulleja,
i la fa caure, bruta
amb les primeres flors.


Foto: Flickr (just.Luc)

dimarts, 21 de febrer del 2012

Haikú




I aquest silenci?
Entre el fresseig del vent
un home xiula


Foto: Flickr (jacob albablank) 

Finalista  Premi Concurs Grau Miró 2011 de haikú en català

dimecres, 8 de febrer del 2012

Cerca sempre la llum


Però tingues present
que si abans no has viscut en la fosca,
quan la trobis,
no la sabràs reconèixer.



Foto: Flickr (kevin dooley)